Romancer popular català (Google eBook)

Front Cover
Impr. La Catalana, 1900 - Ballads, Catalan - 80 pages
0 Reviews
  

What people are saying - Write a review

We haven't found any reviews in the usual places.

Selected pages

Common terms and phrases

Popular passages

Page 32 - Té la cabellera rossa li arriba fins als talons. Sa mare la pentinava amb una pinteta d'or, sa germana els hi entrena els cabells de dos en dos, cada cabell una perla, cada perla un anell d'or.
Page 51 - Tan bon punt el té a terra 10 li lleva l'anell d'or, se'n va a cridar les guardes, les guardes de la tor. — «Bon jorn, bon jorn, les guardes, bon jorn que Déu us do: 15 el vostre senyor mana que m'obrieu la tor. Si no me voleu creure, mireu son anell d'or.
Page 9 - ... meu fill, | yo vos el dono de grat, Feulo frare, feulo monjo, ó abat de Monserrat.» «No será frare ni monjo | ni abat de Monserrat, Que será un ángel del eel | que cantará al meu costat.
Page 58 - Ai pare, lo meu pare, me'n voleu donar un do?» «Ai filla Margarida, quin do vols que jo et do?» «Ai pare, lo meu pare, les claus de la presó.
Page 42 - Amor del meu cor, n' iràs mal servida. —No serà, bon Comte, mentre que tu visques. —Hauré de partir, una veu me crida. —No te-n vages, Comte, ¿per que no-y envíes?
Page 52 - Blasco. sus alt del mirador, veureu les terres nostres vint lleugues al entorn.
Page 37 - Is ulls envers la mar, veu venir la mar bonenta, veu venir fustes, vaxells e galeres més de trenta; veu venir un galió de les costes de Marsella; veu saltar-ne un mariner que 1
Page 30 - Rei francès; s'enamora d'un comte, ric-hom aragonès. Lo Comte l'ha robada ia llunyes terres n'és; des que és a llunyes terres, se plany d'enyorament. Li'n fa fer una roba cosida del través; de roba com la seva no se'n veurà cap més. A tallar dotze mostres, a cosir trenta-tres cada punt una perla cada basta un joiell.
Page 40 - Moriré a mija nit, mon cavall al trencar 1' alba, mon cavall roig estelat de les quatre potes blanques. —Fill, no penses en açò, bones noves tinch a dar-te. Puja dalt, mon fill Gastó, a la cambra encortinada; ta muller hi trobaràs partera d
Page 12 - Lo menut plora y s' enuja, lo mijancer ja no tant, lo més gran los aconsola. «No ploreu, los meus germans, que tenim un oncle a França servint al duch de Rohan: Lo traydor del jutge ho scolta per un finestró que-y ha. «Callan, callan, ardits presos, que d' ací ja-us ne trauràn.» No passa lo 'spay d

Bibliographic information