Page images
PDF
EPUB

Any. Son qua anca mi a recever le grazie de fiora Domenica, e de fior Zamaria.

Dom. Le mie no, la veda. Mi no defpenfo grazie a niffun. Pol. Xe impuffibile che la tafa. ]

Anz. Coffa gh' hala, fiora Domenica ?

Dom. Me dol la tefta.

Anz. Me defpiafe ben.

Mar. La mastega del reobarbaro, che 'l ghe farà ben. La manda ala fpezieria; la procura de farfe dar de quel de Mofcovia. a Domenica con caricatura.

Anz. De Mofcovia ?

Mar. Sior si. No xe vero che 'l meggio reobarbaro xe quelo che vien de Mofcovia ?

Ang Mi no fo. Mi no me n'intendo.

Pot Che bon tabaco halo tolto, fior Anzoleto } *.
Anz. Padoan. [a] M' hala visto a comprarlo ?

Pol. Sior si Che 'l me ne daga una prefa.

[ocr errors]

Anz. M' ha parfo anca a mi de vederla a trapaffar.

Pol. Me pento adeffo de aver parlà .)
Anz. Comandela ?

dà il tabacco ee.

offre tabacco a Domenica

con disprezzo

a Marta

Dom. Grazie. No ghe ne togo.
Anz. Pazenzia! E ela comandela?
Mar. Ch' el diga: ghe n' halo comprà affae de fto tabaco

Anz. No la vede ? Mez'onza.

prendendo tabacco.

Mar. Credeva che 'l ghe n' aveffe comprà do o tre lire.

Anz. Perchè tanto ?

Mart. Credeva che 'l s' aveffe fato la provifion per el viazo. Anz. Per el viazo ?

Pol. Che 'I diga, fior Anzoletto..

Anz. La prego de che viazo parlela ?

a Marta.

Mart. Eh! gnente; ho falà. Difeva de quel de la recama

dora Franzefe .

Gold. Comm. Tomo XXIX.

F

[a] Tabacco Padovano, fecondo l'uso di Padova, è in oggi il più ufitato in Venezia, ed è fermentato .

Pol.

Porla tafer, in fo tanta malora ?)

Anz. Signora, capiffo beniffino. . .

Dom. Eb via, cara fiora Marta, la tafa. I omeni xe paroni de la fo libertà. Vorlo andar che'l vaga.

Anz. La me permetta. .

...

[ocr errors]

Mar. Ben, che 'l vaga. Niflun ghe lo pol impedir. Ma perchè no dirlo almanco ?

Anz. La prego...

Dom. Oh! quefto po si. Sperava anca mi, che'l gh' aveffe almanco tanta proprietà de farme fta confidenza . Anz. Permettele ? . . .

Mar. Bifogna veder..

Dom. La laffa ch' el parla.

Mar. Che 'l diga pur.

Pol. [ Podeva pur anca mi afpettar a doman. ]

[ocr errors]
[ocr errors]

Anz. Ghe dirò. Xe vero che ho una lettera de Mofcovia, che là i me chiama a efercitarme in tel mio meftier. Xe vero che la propofizion me convien; xe vero anca che l'ho accettada. Ma xe vero altresì Mar. Belo quel altresì; el fcomenza a parlar forestier. Anz. Tuto quelo che la comanda. Parlerò Venezian. Ma xe anca vero, che ancuo folamente ho rifolto; e che prima de adeffo no ghe lo podeva comunicar.

[ocr errors]

Mar. Tutte chiaccole, che no val un bezzo.
Dom. Bafta. Se per elo ha da effer ben ine confolo.
Anz. No fo coffa dir. Sarà quel che piaferà al cielo.
Mar. Senti, fio caro; laffemo le burle da banda. Mi vora-

ve che fefli del ben. Ma finalmente, qua se' ben visto; e in Mofcovia no favè come che la ve poffa andar. Pol. De dia! No digo che fior Anzoleto fia un cativo deffegnador. Ma che ghe fia in Mofcovia fta careftia de def feguadori, che i abbia de grazia de vegnirghene a cercar uno a Venezia ?

Anz. Ghe dirò, patrona

[ocr errors]
[ocr errors]

Cofmo Sior Anzoletto che 'I vegna defsù dal patron, che'l ghe vol parlar..

Anz. Vegno. Andè, difeghe, che vegno fubito. [ a Cofmo, e parte) Ghe dirò, fe le me permette. Xe un pezo, che i deffegni de to paefe piafe, e incontra per

tutto. Sia merito dei deffegnadori, o fia merito dei teftori, i noftri drapi ha chiapà concetto. Xe andà via dej laoranti, e i xe tai ben accolti. Se gh' ha maudà dei deffegni, i ha avù del compatimento; ma no basta gnancora. Se vol provar, fe una man Italiana, deffegnando ful fatto, ful gufto dei Mofcoviti, poffa formar un mifto , capace de piafer ale do nazión. La coffa no xe facile, ma no la xe guanca impufibile. El mal grando xe quefto, che i ha falà in te la fcelta, che mi fon l'infimo deffegnador e che 'l progetto beliflimo xe in pericolo per caufa mia. Ciò non oftante ho rifolto d'andar. Chi fa? Son fta compatio fenza merito al mio paese; poffo aver fta fortuna anca via de qua. Farò el mio dover. De quefto me comprometo; l' bo fempre fato e procurerò fempre de farlo; e fe la mia infufficienza no permetterà, che fia applaudido in Mofcovia la mia operazion; almanco cercherò d'imparar; tornerò qua con dele nove cognizion, con dei novi lumi, e provederò i mii teftori, e fervirò la mia patria, che ha fempre avudo per mi tanta clemenza e tanta benignità.

[ocr errors]

SCENA XVI.

DOMENICA, MARTA, e POLONIA.

Mar. Efpondeghe, fe ve bafta l'animo.

[ocr errors]

parte

[ocr errors]

Dom. R El se anda via, perchè no ghe refponda, ma ghe

ne dirò tante, che fpero che no 'anderà.

Pol. Voria che ghe infegna mi, coffa che l'ha da far? La parla con quela vecchia recamadora; altri che ela no poderave trovar la ftrada de farlo reftar.

Dom. Ghe parleria volentiera; ma la parla tanto poco italian, che tento a intenderla, che mai più.

Pol. Se tenta, ma fe capiffe. La fazza a mio modo, la parla con madama Gatteau.

Dom Come poderavio far a parlarghe

Pol. Oe! la fta qua ai do ponti. Vago a veder, se de là ghe xe el putto, che m' ha compagnà; e te no, ghel digo a un de i fo zoveni, e la mando a chiamar. Poverazza! la me fa peccà. I ghe dà fperanza, e po, tole fufo. Omeni! Omeni! Son iquafi in tel cafo anca mi.

[ocr errors]

.

Se la favelle! Basta, no digo altro. E po i dife de nut.
Ub! che gh' avemo un cuor nu che no fazzo
ma femo proprio da imbalfeinar.

[ocr errors][merged small]
[ocr errors]

SCENA

[ocr errors]

XVII.

[merged small][ocr errors]

per

dir

parte.

Iora Domenica, coffa gh' hala intenzion de far
No fo gnanca mi.

Mar. Ma pur ?

Dom. Voria che andemo deffufo anca nu }

Mar. Quel che la comanda.

Dom. La refta fervida, che adeffadeffo veguo anca mi. Mar. Vorla reftar qua ?

Dom. Un pochetto, fe la me permette.

Mar. La fe comoda. [ Ho capio; la fe vol confeggiar da fo posta. Che la varda de no far pezo. Ho fempre fentio a dir, che amor xe orbo; e chi fe laffa menar da un orbo, va a pericolo de cafcar in tun foffo. ]

No

tuna.

SCENA XVIII.

DOMENICA fola.

[ocr errors]

parte.

O fo quala far. No voria, che l'andaffe; ma no vorave gnanca effer caufa mi, che 'l perdeffe la fo forCerto, za che se vede che fta recamadora gh' ha corrispondenza in Mofcovia, fe poderia farghe parlar per qualchedun, e obbligarla a fcriver de là, che nol fa, che no l'è bon; che ghe n'è de meggio.. E mi, che a Anzoleto ghe voggio ben, mi faria capace de farghe per der el fo conceto? No, no farà mai vero. Che 'l vaga, fe l'ha d'andar; patirò, me defpiaferà, ma pazienzia. No faria fto torto nè a lu, nè a niffun, fe credeffe de deventar principeffa. No, no certo; patir, crepar, raffegnarfe al cielo, e perder tutto, più tosto che far una mala azion.

ma

Fine dell' Atto Primo.

85

Zam.

Anz.

ATTO SECONDO.

SCENA PRIM A.

ZAMARIA, e ANZOLETTO.

Egni qua mo, fior Auzoletto.

Son qua a fervirla, fior Zamaria

Zam. Com' ela, compare? [a] Xe vero quel che i dife Xela la verità che andè via ?

Anz. Sior si, xe veriffimo. Son chiamà in Moscovia. Zam. Seu mo veramente chiamà, o feu vu che ha brogià [b] per andar?

[ocr errors]

Anz. Vi aflicuro, da omo d'onor che mi a sta coffa no ghe penfava; ve poffo moftrar le lettere. Le ha vifte i mii patroni, i mii amici, e i fatti mii li fa tutto el mondo. E po, caro fior Zamaria, me credereffi cufsì minchion, che ftando ben dove fon, dove no me manca da laorar, voleffe laffar el certo per l'incerto, e rischiar de precipitarme? Confiderè un' altra coffa. I me paga i viazi. Co (c) fe cerca, co fe prega, co fe fa brogio, ve par a vu, che fe poffa fperar i viazi d' andar e tornar? Zem. Fè conto de tornar donca.

Anz. S' el cielo me laffa in vita, lo fpero, lo defidero lo farò

Zam. No fo coffa dir; andè che 'l Cielo ve benediga. Me

[a] Si è detto altre volte nelle note fatte ai termini Veneziani, che il titolo di Compare fi dà comunemente in Ve nezia in luogo di quello di amico, ancorchè quello che fe ne ferve, non fia effettivamente compare dell' altro.

[b] Brogiar, o far brogio vuol dir pregare, brigare, raccomandarfi.

[ocr errors]

[c] Co vuol dir quando e ciò fia detto una volta per fempre.

« PreviousContinue »