Canigó

Front Cover
Edicions Península 62, 1980 - Foreign Language Study - 154 pages
0 Reviews
L’obra que presentem ha estat considerada la més rotunda creació de l’autor i Carles Ribes pensa que és l’obra “més vasta i més sostinguda” de Verdaguer. L’autor, arran de la publicació d’aquesta obra, fou considerat per Menéndez y Pelayo com “poeta de más dotes narrativas de cuantos hoy viven en tierras de España”.Jacint Verdaguer (1845-1902) és un dels poetes catalans més decisius de totes les èpoques i, també, un prosista remarcable, que tingué el do de la llengua i que va escriure d ́una manera que, per al seu temps, és veritablement sorprenent. Les composicions poètiques patriòtiques i religioses de l ́autor tingueren una gran difusió, ja que Verdaguer fou un autèntic poeta popular, però van ser els seus poemes èpics llargs, L ́Atlàntida i Canigó, principalment, els que fonamentaren el seu gran renom, no tan sols dintre de la Península sinó, també, arreu d ́Europa.

From inside the book

What people are saying - Write a review

We haven't found any reviews in the usual places.

Contents

Jacint Verdaguer
5
Nota sobre ledició
10
Canti Laplec
13
Copyright

13 other sections not shown

Other editions - View all

Common terms and phrases

References to this book

All Book Search results »

About the author (1980)

Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902) va aconseguir un gran èxit internacional i una enorme repercussió popular amb el poema èpic L'Atlàntida (1877). Diversos reculls de poesia lírica-començant per Idil·lis i cants místics (1879)-, un altre gran poema èpic-Canigó (1885)-i volums de prosa comExcursions i viatges (1887) o Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (1889) li van assegurar la posició indiscutida de "poeta de Catalunya". A partir del 1890, Verdaguer va passar uns anys d'agitació espiritual i de revolta contra el poder social i eclesiàstic, en què es va sentir perseguit, calumniat i acorralat. En la producció literària d'aquells anys, l'escriptura de les Perles (1896), que agermana Verdaguer amb Ramon Llull, assenyala un punt d'inflexió: el moment en què Verdaguer abandona l'expressió de la violència i el dolor terrenals i es dóna del tot a l'experiència espiritual, mística, de la poesia.

Bibliographic information