La mort i la pluja

Front Cover
Proa, 2008 - Fiction - 233 pages
La mort i la pluja és un arxipèlag de contes, car tots ells tenen una mateixa veu i es desenvolupen en un mateix escenari, en el qual alguns personatges mantenen una presència intermitent, de vegades com a protagonistes, d'altres com a secundaris. L'autor ha volgut fer un exercici de memòria personal, revisitant els anys de la seva infantesa, anteriors a l'esclat del turisme a Mallorca, i que, per causa de l'acceleració de la història, han quedat fixats amb un vague perfum de paradís perdut. Aquesta ficció ha nodrit un imaginari popular i ha deixat en alguns corrents literaris del país un rastre de nostàlgia que, de fet, suplanta una realitat molt més dura i més rica.

What people are saying - Write a review

We haven't found any reviews in the usual places.

Other editions - View all

About the author (2008)

Guillem Frontera. Va néixer a Ariany el 1945. Va estudiar en el seminari Seràfic de la Porciúncula, dels frares franciscans de la T.O.R., una època que el mateix autor considera perniciosa per a la resta de la seva vida. Posteriorment va exercir diversos oficis, com reporter de diari o caixer d'una agència de viatges, fins que es va decantar per la tasca periodística. Va ser fundador i director de la col·lecció de poesia "La Sínia" (1965), on va fer els seus inicis literaris publicant-hi A ritme de mitja mort (1965) i El temps feixuc (1966), obra que va guanyar el Premi Ciutat de Palma. Com a periodista, ha col·laborat en premsa escrita (articles d'opinió i assaigs han aparegut a gairebé totes les publicacions periòdiques de Mallorca), a la ràdio i a la televisió (a Barcelona, va estudiar cinema a l'escola d'Aixelà), per a la qual ha fet guions originals i adaptacions, com les de L'hostal de la Bolla, de Miquel dels Sants Oliver, i de La mandràgora, de Maquiavel. Entre d'altres, és autor del guió del curtmetratge Miró i Mallorca (1984). Especialista en temes d'art, ha dirigit la Gran enciclopèdia de la pintura i l'escultura a les Balears. També ha estat comissari de diverses exposicions artístiques i ha duit a terme activitats de gestió cultural.Els seus inicis foren en el camp de la poesia, emmarcada dins el realisme social, amb influències de l'existencialisme vigent en aquella època. La seva producció narrativa va començar el 1968, quan va publicar Els carnissers, obra que guanyà el Ciutat de Palma. Seguiren Cada dia que calles (1969) i Rera els turons del record (1970), també dins l'estètica del realisme social però amb trets de novel·la psicològica, obres que donen una crua descripció de la Mallorca sorgida del turisme. Seguiren Tirannosaurus (1977), una reconstrucció de l'ambient del seminari dels anys cinquanta i una crítica a l'estreta moral catòlica; la novel·la policíaca La ruta dels cangurs (1979); Les estrelles suaus de primavera (1979); el recull de relats Galeria d'ombres (1983); Una dolça tardor (1984) i Un cor massa madur (1994). En el camp del teatre, va fer les adaptacions de Mort de dama, de Llorenç Villalonga, i de L'avar, de Molière.

Bibliographic information