Memòries I.: De l'esperança a la desfeta (1920-1939)

Front Cover
Grupo Planeta Spain, Jan 18, 2010 - Biography & Autobiography - 520 pages
"El 14 d'abril de 1920 vaig néixer a Cervera ... Em batejaren el 27 d'abril següent, festa de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. Vaig fer la primera comunió a la parròquia de Sant Antoni, també de Cervera, el 8 de setembre de 1927, diada de les marededéus trobades, i, per tant, també de la de Montserrat. Onze anys després del meu naixement, dia per dia, el 14 d'abril de 1931, Francesc Macià proclamà la República Catalana. A partir d'aquest fet, quan he hagut de dir la data del meu naixement, sovint he sentit comentar: "Ah, el dia de la proclamació de la República. Havies de ser republicà...". I quan he hagut de facilitar la del meu bateig i la de la meva primera comunió, el comentari ha estat: "Havies de ser montserratí, per força..." I, certament, durant la meva ja llarga vida, he estat sempre republicà -de la República Catalana!- i montserratí." Amb la claredat de judici que el caracteritza i des de la perspectiva privilegiada d'experimentat historiador, en aquestes Memòries. De l'esperança a la desfeta (1920-1939) Josep Benet fa un repàs dels anys d'infantesa i aprenentatge: des de la seva Cervera natal fins a l'entrada a l'escolania de Montserrat i el pas per l'acadèmia Ramon Llull de Barcelona. Són els anys, de 1920 a 1936, de formació d'un dels més reconeguts intel·lectuals catalans contemporanis i de gran esperances personals i col·lectives. Esperances, però, que aviat es veuen truncades per l'esclat traumàtic de la Guerra Civil en la qual Benet es veu directament implicat: al dolor per l'assassinat d'alguns dels seus mestres seguirà la crida cap al front amb la lleva del "biberó" fins que arribi la derrota.
 

What people are saying - Write a review

We haven't found any reviews in the usual places.

Contents

Infantesa
3
A lEscolania de Montserrat
11
Fàmul a lAcadèmia Ramon Llull
37
El meu 6 doctubre
50
La mort de lescolà
60
Descoberta dun món nou
64
La mort del meu pare
72
Catalunya oasi de la República
77
els Fets de Maig
251
Catalunya dEstat associat a diputació provincial
287
Sota els bombardeigs
311
Les detencions a casa de Carme Nolla pel SIM
328
Les detencions del pare Torrent i de Maurici Serrahima
336
Missatge de la FJC sobre els bombardeigs
340
lEstatut abolit
343
Carrasco i Formiguera afusellat a Burgos
348

Lassassinat dels germans Badia
94
Començo les vacances destiu
103
Lintent de salvar loasi
126
El meu 19 de juliol
143
De nou a casa
154
Loasi devastat
165
Barcelona objetivo cubierto
179
Una gran iúnica ocasió històrica perduda
182
lEsglésia clandestina
191
Entre els religiosos assassinats tres mestres meus
208
Del salvament de persones Els passats
213
La FAI entra al govern de la Generalitat
228
La meva reacció i la daltres
236
Amb el nou govern la persecució religiosa continua
242
El front català de París
355
Fe en Catalunya
358
cap al front
361
Biberó al cap de pont de Balaguer
374
De nou a fer instrucció i a fortificar
394
Dun hospital a laltre El pas de lEbre
407
Condemnat al repòs
417
Caiguda de Barcelona Un jurament
439
Apèndix documental i Editorial de La veu de Catalunya publicat el mateix dia 19 de juliol de 1936
445
Declaració enviada al general Franco a Burgos a finals del mes doctubre de 1936
446
Ordre del ministre de Governació sobre lús del català del funcionariat de lEstat a Catalunya
448
Carta del president Companys al cap de govern de la República Juan Negrín del 25 dabril de 1938
449
Article de Josep Benet publicat al diari Avui el 27 de març de 1988
457
Copyright

Other editions - View all

Common terms and phrases

About the author (2010)

Josep Benet i Morell (Cervera, 1920-Barcelona, 2008) va compaginar la seva tasca com a historiador amb la militància política. Des de molt jove es va afegir als moviments que van lluitar per la democràcia i la identitat nacional de Catalunya. Va exercir com a advocat durant molts anys, tot defensant persones i institucions que treballaven per la democràcia, sempre en paral·lel a la seva activitat cívica, fins que el 1979 va decidir dedicar-se de ple a la política. Va ser senador (president de l'Entesa dels Catalans), diputat del Parlament de Catalunya i membre de diverses comissions que ajudaren al restabliment de la democràcia, com la de l'Estatut de Catalunya. Com a historiador, és autor d'uns quants llibres essencials de la historiografia catalana: Maragall i la Setmana Tràgica (1963), Barcelona a mitjan segle XIX (en col·laboració amb Casimir Martí, 1976), Catalunya sota el règim franquista (1973), Exili i mort del President Companys (1990) i L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya (1995). L'any 1996 li va ser atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Bibliographic information