Lo llibre dels poetas: cansoner de obras rimadas dels segles XII, XIII, XIV, XV, XVII y XVIII

Front Cover
S. Manero, 1868 - Catalan poetry - 375 pages
 

What people are saying - Write a review

We haven't found any reviews in the usual places.

Selected pages

Other editions - View all

Common terms and phrases

Popular passages

Page 19 - Per mantas guizas m" es datz Joys e deport e solatz; Que per vergiers e per pratz, E per fuelhas e per flors, E pel temps qu' es refrescatz, Vei alegrar chantadors ; Mas al meu chan neus ni glatz No m' ajuda, ni estatz, Ni res, mas dieus et amors.
Page 201 - Quan pens que els morts de res dels vius no pensen e les dolors que pas sens grat se perden, mos sentiments han mal e no s'esperden tant que d'amor e dolor se defensen e pas dolor que en la d'infern s'acosta com en est món no la'm veuré de costa.
Page 167 - E bon couvé qu'encara altri s'encluda, Me demostra per un seu poch forat Pus llumens ja, quant io fiu lo mal son Que del futur lo vel m'ha declarat. Aquest paria a mi mestre e don Cassant un lop ab lobetons al mont Per qui Lucha ais de Pisa s'escon.
Page 214 - Lladoncs seran jus mi totes les coses que de present me veig sobre los muscles; lo qui no tem del fort lleó les ungles, molt menys tembrà lo fibló de la vespa.
Page 168 - ... pensant qu'eu fés per voler pa O per manjar, tantost levarensi, Dien : pare , molt menys dolor sera Que tu menjes a nos, car tu'ns donist Estes mesquines carns : despulléns ja. Callé lavores per no ferlos pus trist.
Page 164 - l meu cor qui enqueres fugiva Se regira a remirar lo pas, Qui no lexa jamay persona viva ; E reposat un poch lo meu cors las, Pris lo cami per la playa deserta, Axi qu' el peu ferm sempre era el pus bas.
Page 105 - Johan Peyró , á 30 de julio de 1458, sobre una disputa literaria que tuvieron Mosen Pedro de Sant Steue y Sanxo de Saravia , su autor Mosen del Honestir.
Page 195 - Qui no és trist de mos dictats no cur, o en algun temps que sia trist estat, e lo qui és de mals passionat per fer-se trist no cerque lloc escur: llija mos dits mostrants pensa torbada, sens alguna art eixits d'hom fora seny. E la raó que en tal dolor m'empeny, amor ho sap, qui n'és causa estada. Alguna part, e molta, és trobada de gran delit en la pensa del trist, e si les gents...
Page 33 - En G. vers e chansós E d' En Arnaut de Maruelh mays E d' autres vers e d
Page 196 - E per tost temps viur' entristadament. Traure no puch de mon enteniment Que sia cert e molt pus bell partit , Sa tristor gran que tot altre delit Puix hi recau delitos languiment. Alguna part de mon gran delit es Aquella que tot home trist aporta »• Que planyent si lo planyer lo conforta , Mes que si dell tot lo mon se dolgues.

Bibliographic information