Jochs Florals de Barcelona

Front Cover
Estampa de la Renaxensa, 1875 - Catalan literature
0 Reviews
 

What people are saying - Write a review

We haven't found any reviews in the usual places.

Selected pages

Other editions - View all

Common terms and phrases

Popular passages

Page 46 - S' il-luminava, Y la parella, d' amor somreya; Mes no puch dirvos qu' esdevingué. La tortra deya Cantant : — Jo ho sé. Ell á la guerra va haver d' anar, Ella no feya mes que plorar; Sos plors, ufanas Rosas marcian, Y mas germanas De dol morían. De trista ausencia mólts jorns ja feya; No sé si novas d
Page 45 - ls frets glassavan Las flors darreras, Prop de la platja van reunirse Las aus que volan del món al cel , Per despedirse Del oronel. L...
Page 47 - Al sol mirava de fit à fit. Com colometas He vist juntadas Dos animetas Enamoradas. Volant, fugiren lluny de ma vista. , Volant y sempre pujant al cel. — — ¡Historia trista! Diu l
Page 60 - s sent brunzí', Blincant los arbres, mes fort lo vent. — Ma pàtria es Grecia, m' aymia l' art, Y al món per sempre vull recordar, Prenent un marbre, los diu un grech, Del gran Sertori la negra sort, Sa heroica historia, sa gloria, 'l prech Que diu nostr...
Page 46 - ¡Bé prou qu' ho sé! Sa carn glassada ni 'l corb la vol, Sa sanch vessada la seca 'l sol. Dins la fossana ' De morts rublerta, Dorm en la plana; ¡Ja no desperta! ¡Pobra estimada! Com à ell dormiula Y 'l veurà en somnis. ¿Qu' esdevingué? — L' óliva xiula: —¡Bé prou qu
Page 104 - Sas filas en l' ampla- planura s' barrejan; Com garbas d' espigas Los caps destralejan. Y César murmura:— Que guanyi qui puga. Avuy tot se juga. Lo Sícoris porta banderas y cossos; Las pedras se badan; la vila s' arbóla; Y s' umplen los fossos De carn fins la gola.
Page 47 - Diu l' oronel. Altras historias se van contar Ans que la lluna sortís del mar; Cap d' alegria! Las aus ploraren; La nit venia Quan se 'n anaren, La nit que porta negra corona, L' oronel deya l' últim cantar, Y, ràn de T ona, Passava 'l mar.
Page 34 - Esta composició es la tendra balada de tots los pobles: un aymant que mor' en la guerra y una monja que 'l plora y per ell prega sota 'l salzer de un monestir. Mes es tal lo giny del poeta en desenrotllar T assumpto, tal la novetat de l...
Page 103 - m mostras, ab l' au de la gloria, La via del sóli, lo jove murmura; Comensa ma historia. Lo riu no 'm detura. — Y mana qu' à Ilerda, ab ànima y vida, L' host vagi enardida. Un pont lliga prompte del riu las riberas, Per ell atravessa la host brava y forta, Y barcas lleugeras Lo Sícoris porta. L' eczércit murmura: — Si aixís tot ho doma, De Cèsar es Roma.
Page 245 - ... per son nom, aixís com també li paregué ser aquella veu la del seu desposat. — Com saps que jo só aquí? digué ella ab baixa veu, mes no tant que ell no la pogués sentir. — Tu est aqui? digué ell, mes sorpres que altre cosa, ¿y qui t

Bibliographic information